Majapahit
| Tipus | estat històric  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Trowulan Temple (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Religió | hinduisme | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1293 | ||||
| Dissolució | 1527 (Gregorià) | ||||
Mayapahit va ser un imperi talassocràtic hindú javanès de l'Àsia sud-oriental, amb el seu centre a l'illa de Java (part de la Indonèsia actual), que va existir de 1293 cap a 1527. Mayapahit va aconseguir la seva màxima esplendor durant l'era de Hayam Wuruk, el regnat va ser marcat per les conquestes a l'Àsia sud-oriental. El seu assoliment es deu també al seu primer ministre, Gajah Mada. D'acord amb el Nagarakretagama (Desawarñana) escrit en 1365, Mayapahit era un imperi de 98 tribus, que s'estenien des de Sumatra a Nova Guinea,[1][2] en els països actuals d'Indonèsia, Singapur, Malàisia, Brunei, Tailàndia meridional, Timor oriental, al sud-oest de les Filipines (en particular l'arxipèlag de Sulu), encara que el tema de l'esfera d'influència de Mayapahit és encara tema de debat entre els historiadors.[3][4] La naturalesa de les relacions i influències cap als seus vassalls d'ultramar i també el seu estatus com a imperi segueix originant debat.[5]
Mayapahit era encara un dels últims imperis principals hindús de la regió i és considerat un dels imperis més grans i poderosos de la història d'Indonèsia i Àsia sud-oriental, i que és vist a vegades com el precedent de les fronteres actuals d'Indonèsia.[6] La seva influència s'estenia més enllà del territori actual d'Indonèsia i ha estat tema de debat de diversos estudis.[7]
Origen del nom
[modifica]Majapahit, una contracció de les paraules malais maja i pahit, significa maja amarga. La maja (bael) és un arbre espinós, aromàtic i de mida mitjana, que creix a Java i a tota Indonèsia. Segons la llegenda, un soldat de Raden Wijaya, que buscava un lloc adequat per construir la seva capital, va mossegar un fruit d'aquest arbre per saciar la set i el va trobar molt amarg. Wijaya va fer erigir la seva seu de govern en aquest lloc i la va anomenar Majapahit (actual Trowulan)[8]
Història
[modifica]Majapahit va ser el més poderós dels regnes javanesos del període hindú-budista. Tanmateix, no va ser l'últim regne hindú a Java. El regne sundanès de Pajajaran, a Java Occidental, no va desaparèixer fins al 1579. A l'extrem oriental de Java, el principat de Blambangan va romandre hindú fins a la conversió a l'islam el 1770 dels seus últims prínceps, que van jurar lleialtat a la VOC (Vereenigde Oostindische Compagnie o Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals).
La història del regne es va poder reconstruir gràcies en particular a inscripcions en javanès antic, en dos poemes èpics, el Nagarakertagama (escrit en Javanès antic el 1365 pel poeta de la cort Prapanca durant el regnat de Hayam Wuruk) i el Pararaton o Llibre dels Reis (escrit en Javanès mitjà, així que probablement al segle xvi) i annals xinesos, inclòs el Yuan Shi.
El Kidung Sunda, un poema escrit en javanès mitjà, probablement al segle XVI, una còpia de la qual es va trobar a Bali, explica una història d'amor infeliç entre Hayam Wuruk i la princesa Dyah Pitaloka (també anomenada Citraresmi), filla del rei de Sunda. Aquest poema no es pot considerar una font històrica, però demostra que en aquella època, el nom de Majapahit encara era viu a la ment de la gent.
El fundador de Majapahit, Raden Wijaya, era el gendre del rei Kertanegara de Singasari, la capital del qual es trobava prop de l'actual ciutat de Singasari, a uns 40 km al sud de Surabaya. El 1292, Jayakatwang, príncep de Kediri i vassall de Singasari, s'havia revoltat i assassinat Kertanegara. Wijaya es va aliar llavors amb una força expedicionària enviada per l'emperador xinès Khublai Kan per intentar sotmetre Java. Raden Wijaya va derrotar Jayakatwang, va fundar l'Imperi Majapahit assimilant part de l'exèrcit sino-mongol i després va obligar la resta a retirar-se en confusió.
El regne va arribar al seu punt àlgid sota Hayam Wuruk (va regnar entre 1350 i 1389). El nom de Gajah Mada, regent del 1331 al 1364 i més tard maha patih (primer ministre) de Hayam Wuruk, ens el coneixem pel Pararaton. Va ser sota Hayam Wuruk que Majapahit va atacar Palembang, al sud de Sumatra (és a dir, la ciutat-estat anteriorment anomenada Srivijaya) el 1377. Aquest esdeveniment sembla que va causar la fugida de Parameswara, un príncep de Palembang, a la Península de Malaca, on va fundar Malaca. Majapahit va continuar sent una potència comercial al segle XV.
El Nâgarakertàgama enumera gairebé 100 terres tributàries de Majapahit. A més de Bali, Madura i Sunda, la llista s'estén des de Pahang a la península Malaia fins a Gurun a les Moluques, passant per Malayu (Jambi) a Sumatra i Bakulapura a Borneo. Situades al mapa, cobreixen aproximadament el territori de l'actual Indonèsia.
En realitat, el territori controlat directament per Majapahit consistia en la fèrtil vall del riu Brantas. Diverses regions de Java van ser donades com a apèngies a senyors relacionats amb el rei. Anant més a l'oest, els principals llocs citats són Daha (és a dir, el regne de Kediri), governat per un oncle de Hayam Wuruk, Wengker (zona de les actuals ciutats de Madiun i Nagawi), confiat a un altre oncle, Lasem (a la costa nord), donat a una filla de Hayam Wuruk, Pajang (zona de l'actual Surakarta) i Mataram, l'antiga terra de la dinastia Sanjaya que va construir Prambanan. Anant cap al nord i després cap a l'est, trobem Janggala (l'interior de Surabaya) i Singasari. Regions més al sud o més a l'est es consideraven marginals, com Blambangan i Lumajang. Aquests noms continuaran esmentant-se als kidung (cançons de gestos) escrits al segle XVI.
Una ambaixada de Majapahit va ser enviada a la Xina el 1377. Els xinesos van assenyalar que aleshores hi havia dos tribunals a Majapahit, un de l'Oest i un des de l'Est. El Rei de l'Oest no és altre que el mateix Hayam Wuruk. El Rei de l'Est va ser identificat com Bhre Wengker, és a dir, el príncep de Wengker, Wijayarajasa, oncle de Hayam Wuruk.
El 1404, va esclatar una guerra civil entre la Cort Occidental i la Cort Oriental. El rei occidental era Wikramawardhana o Hyang Wiesa (va regnar del 1389 al 1429), nebot de Hayam Wuruk (1350-1389). El rei oriental era Bhre Wirabhumi, príncep de Wirabhumi, fill de Hayam Wuruk. L'any següent, l'almirall xinès Zheng He va desembarcar a Java com a part de la seva primera expedició. La guerra civil va acabar amb la derrota i la ruïna de la Cort Oriental el 1406. L'ambaixada xinesa es trobava aleshores a la capital oriental. Wirabhumi va morir durant la conquesta del seu palau. 170 xinesos van morir accidentalment en els combats.
A finals del segle xv, les guerres de successió van afeblir Majapahit. El 1478, el seu territori va passar a estar sota el control dels prínceps de Kediri. Quan les tropes del regne musulmà de Demak van conquerir la regió el 1527, Majapahit ja no existia, però el seu prestigi era tal que Demak es va proclamar hereu. Blambangan va romandre independent, però els seus sobirans es van posar sota la protecció dels reis de Gelgel a Bali.
L'èxit de Majapahit com a potència econòmica s'estén al del seu predecessor Singasari. Els factors són els mateixos: agricultura pròspera i comerç dinàmic.
Administració territorial
[modifica]El regne estava organitzat en una cascada de subdivisions administratives, amb una estructura jeràrquica corresponent, és a dir, de dalt a baix:
- Bhumi: el regne, governat pel rei;
- Nàgara: la província, governada per un rajya ('governador'), o natha ('senyor'), o bhra ('príncep');
- Watek: el departament, encapçalat per un wiyasa;
- Kuwu: el districte, encapçalat per un lurah;
- Wanua el poble, dirigit per un thani;
- Kabuyutan: el llogaret.
En l'època de Hayam Wuruk, Majapahit tenia 12 províncies, l'administració de les quals estava confiada a familiars del rei:
- Kahuripan (o Janggala) Tribhuwanatunggadewi, mare del rei;
- Daha (l'antic regne de Kediri) Rajadewi Maharajasa, tia i madrastra del rei;
- Tumapel, (l'antic regne de Singasari): Kertawardhana, pare del rei;
- Wengker (actual Ponorogo) Wijayarajasa, oncle i sogre del rei;
- Matahun (actual Bojonegoro) Rajasawardhana, marit de la princesa de Lasem, cosí del rei;
- Wirabhumi (el futur principat de Blambangan) Nagarawardhani, neboda del rei;
- Paguhan Sangawardhana, cunyat del rei;
- Kabalan: Kusumawardhani, filla del rei;
- Pawanuan Surawardhani;
- Lasem (actualment una ciutat a Java Central): Rajasaduhita Indudewi, cosí del rei;
- Pajang (prop de l'actual Surakarta): Rajasaduhitaiswari, germana del rei;
- Mataram (actual Yogyakarta): Wikramawardhana, neboda del rei.
Els governadors provincials portaven el títol de Bhre, és a dir, bhra i, 'príncep a' (i no 'príncep de').
Àrea d'influència
[modifica]
Les terres tributàries citades pel Nagarakertagama eren, de fet, llocs comercials que formaven una xarxa comercial de la qual Majapahit era el centre. El regne hi va enviar dignataris del seu clergat shivaïta, els bhujanga, la funció dels quals era garantir que aquests llocs comercials no es dediquessin al comerç privat que s'escapés a Majapahit. Qualsevol infracció s'amenaçava amb una expedició punitiva.
Els ports de Majapahit són Surabaya a la desembocadura del Brantas, Gresik al nord de Surabaya, fundat a principis del segle XIV per un xinès i un tubà a la costa nord. El Nagarakertagama enumera els països d'origen dels comerciants que van arribar a aquests ports: Jambudwipa (Índia), Khamboja, Cina, Yawana (és a dir, Vietnam), Cempa, Kharnnatakadi (sud de l'Índia), Goda (Gaur a Bengala) i Muang Syanka (Siam). Aquest comerç internacional probablement va ser organitzat per funcionaris del regne.
Sota Majapahit, les relacions de Java amb la Xina es van intensificar. Des del 1370 fins a finals del segle xv, Història dels Ming esmenta 43 ambaixades javaneses. Del 1405 al 1433, l'almirall Zheng He va dirigir set grans expedicions a l'Índia, l'Orient Mitjà i la costa est d'Àfrica, i es va aturar a Java. A principis del segle xv, la Xina es va posar del costat de Java contra Malaca, que reclamava la sobirania sobre Palembang.
Finalment, es creu que la islamització de Java va començar durant l'era Majapahit. S'han trobat tombes musulmanes a Trowulan i els voltants. La més antiga data del 1290 de -C. era Saka (sistema de datació hindú que comença el 78 apr. J.), o 1368 aC. La més recent data del 1397 de Saka (1475 aC.). Majapahit va ser, a més, exactament contemporani del Sultanat de Pasai al nord de Sumatra, el primer regne musulmà indonesi testimoniat.
Els reis de Majapahit
[modifica]Els noms i les dates de regnat dels següents sobirans s'han establert amb relativa certesa:
- Kertarajasa Jayawardhana (Raden Wijaya a la tradició javanesa), 1294 - 1309;
- Jayanegara , 1309 - 1328;
- La reina Tribhuwana Wijayottungadewi, 1328 - 1350;
- Rajasanagara (Hayam Wuruk), 1350 - 1389;
- Wikramawardhana, 1389 - 1427;
- La reina Suhita, 1427 - 1447;
- Kertawijaya, 1447 - 1451;
- Rajasawardhana, 1451 - 1453.
Hi ha una interrupció de 3 anys, possiblement a causa d'una crisi de successió. La Casa de Majapahit es va dividir en dues branques rivals. Aleshores es coneixen les següents dates de regnat:
- Girindrawardhana 1456 - 1466;
- Singhawikramawardhana 1466-1478.
Es creu que Majapahit va passar aleshores a estar sota el control del seu vassall Kediri.
La tradició javanesa dóna als darrers governants de Majapahit el nom de Brawijaya amb un número de sèrie.
Economia
[modifica]
La xarxa comercial de Majapahit consistia en diverses terres tributàries de l'arxipèlag i la península malaia. El Nagarakertagama cita en particular:
- Sumatra: Lampung, Palembang, Jambi i Malayu (un altre nom de Jambi), Kabupaten de Kampar i Siak (actual província de Riau), Minangkabau, països de Barus i Batak (actual província de Sumatra Septentrional), Lamuri i Samudra (actual Aceh);
- Borneo: Kutai (actual província de Kalimantan Oriental), Kuta Waringin (actual província de Kalimantan Meridional), Sambas (actual província de Kalimantan Occidental), Buruneng (Brunei);
- Península Malaia: Kalanten (Kelantan), Keda (Kedah), Kelang (Kelang a l'estat de Selangor), Lengkasuka (possiblement Kedah), Pahang, Tumasik (Temasek, antic nom de l'illa de Singapur) i Tringgano (Terengganu);
- Illes Menors de la Sonda: Bali, Lombok, Dompo i Bhima (Sumbawa), Sumba, Timur (Timor);
- Cèlebes: Butun (illa Buton), Luwuk, Makassar;
- Illes Moluques: Ambwan (Ambon), Gurun (Illes Gorong), Maloko (Maluku), Seran (Céram).
L'absència del nom Srivijaya és destacable. Això suggereix que la ciutat-estat ja s'anomenava Palembang durant l'època de Hayam Wuruk.
D'altra banda, observem Maloko. A aquest nom se li atribueix una etimologia àrab, Jazirat al Muluk, 'l'illa dels reis'. Podem deduir que els àrabs, grans compradors d'espècies, havien donat aquest nom abans del segle xiv, i que havia estat adoptat per comerciants estrangers que van venir a Majapahit.
El Nagarakertagama no considera els següents països, que comerciaven amb Majapahit, com a tributaris:
- Khamboja (Cambodja);
- Yawana (que significa Vietnam, anomenat Yuon en khmer);
- Cempa (Champa);
- Muang Syanka (Siam);
- Xina;
- Jambudwipa (o Jambudvipa, nom de l'Índia en textos budistes);
- Kharnnatakadi (Karnataka al sud de l'Índia);
- Goda (Gaur a Bengala Occidental, Índia).
Si la menció de Goda és certa, i el nom realment es refereix a Gaur, val la pena assenyalar-ho. Gaur va ser conquerida pels musulmans el 1198. Això significaria que els comerciants musulmans indis van arribar a Majapahit al segle XIV.
Religió
[modifica]El kakawin (poema en kawi o javanès antic) Sutasoma, escrit al segle XIV pel poeta de la cort Mpu Tantular, en l'època del rei Rajasanagara, més conegut com Hayam Wuruk, defensa la tolerància entre els seguidors dels cultes budistes i shivaïtes. D'això deduïm que ambdós cultes eren presents al regne. A més, el Nagarakertagama, un altre poema, escrit el 1365 durant el regnat del mateix Hayam Wuruk, diu del rei que ell és Shiva i Buda i cita el clergat budista i shivaïta.
A més, al lloc de l'antiga capital de Trowulan, hi ha tombes musulmanes. La més antiga data de l'any 1290 de l'era Saka (1368 aC.). La més recent data de Saka 1397 (1475 aC.). El període cobert per aquestes tombes va, per tant, des del regnat de Hayam Wuruk (1350-1389) fins al de Singhawikramawardhana (1466-1478). Porten inscripcions àrabs i un medalló que representa el Sol de Majapahit. Per tant, es creu que són els llocs d'enterrament de membres de la família reial. Tanmateix, el Nagarakertagama no esmenta l'existència de musulmans a Majapahit. Un es pot preguntar si això no és perquè l'autor, el poeta de la cort Prapanca, considera que els musulmans no es podrien considerar part de la societat Majapahit.
Referències
[modifica]- ↑ Cribb, Robert. Historical Atlas of Indonesia (Atlas histórico de Indonesia). Routledge, 2013, p. 87. ISBN 9781136780578.
- ↑ Majapahit Overseas Empire, Digital Atlas of Indonesian History
- ↑ Wood, Michael. «The Borderlands of Southeast Asia Chapter 2: Archaeology, National Histories, and National Borders in Southeast Asia» p. 36. Arxivat de l'original el 5 maig 2015. [Consulta: 4 maig 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-05-05. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ «Indonesia, The Majapahit Era». A: Britannica.
- ↑ Sastrawan, Wayan Jarrah. «Was Majapahit really an empire?» (en anglès australià), 09-01-2020. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ Sita W. Dewi «Tracing the glory of Majapahit». , 09-04-2013 [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ Prapantja, Rakawi, trans. by Theodore Gauthier Pigeaud, Java in the 14th Century, A Study in Cultural History: The Negara-Kertagama by Rakawi Prapanca of Majapahit, 1365 AD (The Hague, Martinus Nijhoff, 1962), vol. 4, p. 29. 34
- ↑ Manuel Opitz «L'empire Majapahit: l'âge d'or de Java» (en francès). Courrier international, 1818, 4-10 setembre 2025, p. 50 [Consulta: 12 setembre 2025].