Robert Hofstadter
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1915  Nova York | ||
| Mort | 17 novembre 1990 (75 anys) Stanford (Califòrnia) | ||
| Sepultura | Home of Peace Cemetery (en)  | ||
| Formació | Universitat de Princeton City College de Nova York DeWitt Clinton High School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física | ||
| Ocupació | físic, professor universitari, físic nuclear, astrofísic | ||
| Ocupador | Universitat Stanford | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Física | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Howard H. Pattee (en) | ||
| Família | |||
| Fills | Douglas Hofstadter | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Robert Hofstadter (Nova York, 5 de febrer de 1915 - Stanford, 17 de novembre de 1990) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1961(juntament amb Rudolf Mössbauer) "pels seus estudis pioners sobre la dispersió d'electrons en nuclis atòmics i pels seus consegüents descobriments sobre l'estructura dels nucleons".[1][2]
Biografia
[modifica]Va néixer a la ciutat de Nova York (Nova York), el 5 de febrer de 1915, en una família d'arrels jueves poloneses, Louis Hofstadter, un venedor, i Henrietta, de soltera Koenigsberg.[3][4][5] Va assistir a escoles primàries i secundàries a la ciutat de Nova York i va ingressar al City College de Nova York, on es va graduar amb una llicenciatura magna cum laude el 1935 als 20 anys, i va ser guardonat amb el Premi Kenyon de Matemàtiques i Física. També va rebre una beca de la Fundació Charles A. Coffin de la General Electric Company, que li va permetre assistir a estudis de postgrau a la Universitat de Princeton, on va obtenir els seus títols de màster i doctorat als 23 anys.[6] La seva tesi doctoral es va titular "Absorció d'infrarojos per llum i àcids fòrmics i acètics pesants".[7] Va fer la seva recerca postdoctoral a la Universitat de Pennsilvània i va ser professor assistent a Princeton abans d'unir-se a la Universitat de Stanford . Hofstadter va ensenyar a Stanford del 1950 al 1985.[8]
El 1948, Hofstadter va presentar una patent per a la detecció de radiació ionitzant mitjançant aquest cristall.[9][10] Aquests detectors de iodur de sodi activats per tal·li s'utilitzen àmpliament per a la detecció de raigs gamma fins avui.
Robert Hofstadter va encunyar el terme fermi, símbol fm,[11] en honor del físic italià Enrico Fermi (1901–1954), un dels fundadors de la física nuclear, en l'article de Hofstadter publicat el 1956 a la revista Reviews of Modern Physics, "Electron Scattering and Nuclear Structure".[12] El terme és àmpliament utilitzat pels físics nuclears i de partícules. Quan Hofstadter va rebre el Premi Nobel de Física de 1961, va aparèixer posteriorment al text de la seva Conferència Nobel de 1961, "El mètode de dispersió d'electrons i la seva aplicació a l'estructura dels nuclis i nucleons" (11 de desembre de 1961).[13]
Morí el 17 de novembre de 1990 a la població californiana de Palo Alto.[14] Fou pare del científic i filòsof Douglas Hofstadter.
Recerca científica
[modifica]Professor de la Universitat Stanford entre 1950 i 1985, les seves investigacions científiques se centraren en l'estructura dels nucleons.[8] L'any 1961 compartí amb Rudolf Mößbauer, tot i que per treballs diferents, el Premi Nobel de Física «pels seus estudis pioners sobre la dispersió d'electrons en nuclis atòmics i pels descobriments que va aconseguir així sobre l'estructura dels nucleons».[2]
Referències
[modifica]- ↑ R. W. McAllister & Robert Hofstadter, "Elastic Scattering of 188 MeV Electrons from Proton and the Alpha Particle," Physical Review, V102, p. 851 (1956).
- 1 2 «Robert Hofstadter» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation. including his Nobel Lecture, December 11, 1961 The Electron-Scattering Method and Its Application to the Structure of Nuclei and Nucleons
- ↑ , 03-11-1961.
- ↑ «Robert Hofstadter biography». NNDB. Arxivat de l'original el October 21, 2013. [Consulta: 20 octubre 2013].
- ↑ «Guide to the Robert Hofstadter Papers». Arxivat de l'original el August 12, 2014. [Consulta: 5 novembre 2014].
- ↑ Robert Hofstadter biography, 2001. DOI 10.17226/10169. ISBN 978-0-309-07572-5.
- ↑ Hofstadter, Robert. Infra-red absorption by light and heavy formic and acetic acids (en anglès). Princeton, 1938.
- 1 2 «Robert Hofstadter». Stanford University Department of Physics. Arxivat de l'original el February 19, 2025. [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ Robert Hofstadter a l'USPTO (anglès)
- ↑ "Robert Hofstadter" Arxivat November 6, 2014, a Wayback Machine. Biographical Memoirs National Academy of Sciences
- ↑ American National Standard for Metric Practice. IEEE, April 11, 2011, p. 78. DOI 10.1109/IEEESTD.2011.5750142. ISBN 978-0-7381-6533-2.
- ↑ Hofstadter, Robert, department of physics, Stanford University, Stanford, California, "Electron Scattering and Nuclear Structure" Arxivat April 27, 2020, a Wayback Machine., Rev. Mod. Phys. 28, 214–254 (1956) © 1956 The American Physical Society
- ↑ «Robert Hofstadter» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation. including his Nobel Lecture, December 11, 1961 The Electron-Scattering Method and Its Application to the Structure of Nuclei and Nucleons
- ↑ Flint, Peter B., "Obituary: Dr. Robert Hofstadter Dies at 75; Won Nobel Prize in Physics in '61" Arxivat December 18, 2022, a Wayback Machine., The New York Times, November 19, 1990.
