335 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 335 aC (cccxxxv aC) |
| Islàmic | 986 aH – 985 aH |
| Xinès | 2362 – 2363 |
| Hebreu | 3426 – 3427 |
| Calendaris hindús | -279 – -278 (Vikram Samvat) 2767 – 2768 (Kali Yuga) |
| Persa | 956 BP – 955 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -84 |
| Ab urbe condita | 419 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC | |
| Anys | |
| 338 aC 337 aC 336 aC - 335 aC - 334 aC 333 aC 332 aC | |
El 335 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Règul Calè (o, més rarament, any 419 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «335 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Aristòtil obre el seu Liceu.[2]
- Glàucies d'Il·líria ajuda al rei Clitos, cap d'una de les tribus il·líries contra Alexandre el Gran. Tots dos són derrotats i Clitos es refugia al territori dels taulantis on Alexandre no els persegueix en conèixer la notícia de la revolta de Tebes.[3]
- Alexandre el Gran conquereix Tebes.[4]
- Filotes, general macedoni, era el comandant de la guarnició de Cadmea, la ciutadella de Tebes, quan els tebans en van rebel·lar. Va poder mantenir la posició fins a l'arribada del rei amb un exèrcit, i va contribuir a la conquesta de la ciutat, amb una victoriosa sortida des de la ciutadella, segons diu Diodor de Sicília.[5]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Marc Valeri Corvus i Marc Atili Règul Calè.[6]
- Els dos cònsols fan la guerra contra el poble dels sidicins que s'havien unit als ausonis. Marc Atili Règul conquereix la ciutat de Cales, on els romans hi estableixen una colònia de 2.500 homes. Corvus obté els honors del triomf i Atili Règul el sobrenom de Calè (Calenus).[7]
- Luci Emili Mamercí Privernat és elegit dictador amb la finalitat de dirigir els comicis, ja que els dos cònsols són fora de Roma.[8]
Naixements
[modifica]- Zenó de Cítion (data aproximada).[9]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ «Scienza greco-romana: la scuola di Aristotele». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 5, 6
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 9, 10
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 8, 12
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 16
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita IX, 40-41
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 20
- ↑ Craig, Edward (ed.). The Shorter Routledge Encyclopedia of Philosophy. Londres: Rouletge, 2006, p. 1076. ISBN 9780415324953.