Vés al contingut

Treballador domèstic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Criat)
Infotaula ocupacióTreballador domèstic
Treballadors domèstics a Massachusetts, Estats Units, el 1914 Modifica el valor a Wikidata
Tipus d'ocupació
treballador de coll blau, treballador domèstic i companions and valets (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
Activitats de les llars que produeixen serveis per a ús propi Modifica el valor a Wikidata

Un treballador domèstic és la persona que treballa en tasques domèstiques, tant si és assalariada com si no ho és.[1] De vegades viu a la casa de l'empresari i rep el nom d'intern o interna. També rep el nom genèric de servei o servei domèstic. Segons l'Organització Internacional del Treball es defineix al treball domèstic com a "treball realitzat per a dins d'una llar o diverses llars". Alguns tasques o especialitats dels treballadors domèstics són les següents: cambrer, criat, cuiner, guarda, hoste, jardiner, majordom, servent, vigilant o xòfer.[2][3][4][5][6][7][8]

Els treballadors domèstics solen tenir males condicions laborals, tant en salaris, horaris com manca de contractació legal, sense seguretat i salut laboral, sense drets a l'assegurança de desocupació i cotització per a la seguretat social i la pensió de jubilació. En alguns casos s'arriba a condicions de semiesclavitud. Fins i tot, en el cas de les dones corren el risc de ser víctimes d'explotació i assetjament sexual.

Història

[modifica]

Històricament el treballador domèstic està vinculat a l'esclavitud, el colonialisme i altres formes de servitud. En l'actualitat és un fenomen mundial que perpetua les jerarquies basades en la raça, l'origen ètnic, el gènere, la pertinença a un grup autòcton, la casta i la nacionalitat.[5]

Segons les estadístiques de l'Organització Internacional del Treball el 90% dels treballadors domèstics en l'actualitat al món són dones.

Els treballadors domèstics, a diferència dels serfs i dels esclaus, reben un salari, ja sigui en espècie (llit, aliments, roba), ja sigui en metàl·lic (retribució econòmica) o ambdues coses, i poden renunciar a la feina. Això últim és relatiu, ja que els treballadors domèstics manquen, la majoria de vegades, de béns amb què emprendre una vida independent. En el cas dels treballadors domèstics emigrants, els seus drets estan molt restringits, ja que estan sotmesos al permís de treball o permís de residència i visats.

Treball domèstic especialitzat

[modifica]

Històricament, el servei domèstic podia oferir possibilitats de promoció dins de la jerarquia de la llar: alguns treballadors començaven en llocs auxiliars i, amb l'experiència, accedien a funcions especialitzades o de més responsabilitat. A les grans cases britàniques es documenten, per exemple, trajectòries de dones que passaren d'ajudants de cuina a cuineres o responsables del servei domèstic.[9] Tanmateix, les condicions de treball podien ser dures i comportar una forta dependència dels ocupadors. En el cas de Madrid durant el primer terç del segle XX, Luis Díaz Simón assenyala les jornades prolongades, els salaris baixos i el risc d'abús sexual que afectava les serventes, especialment les més joves.[10]

A les grans mansions, el personal domèstic es distribuïa en una jerarquia amb funcions diferenciades. A la Gran Bretanya de l'època victoriana i del període eduardià, aquesta organització distingia, entre altres llocs, els majordoms, les governantes, els cuiners, els lacais i les minyones. El majordom supervisava habitualment el personal masculí, mentre que la governanta dirigia el femení. La posició dins del servei també es reflectia en els salaris, els uniformes i les condicions d'allotjament.[11][12] Als Estats Units, les grans residències de la Gilded Age o Edat Daurada també disposaven de plantilles especialitzades i jerarquitzades, amb majordoms, governantes, lacais, minyones, bugaderes i cotxers.[13]

En moltes llars de classe mitjana, el personal era més reduït i una sola treballadora assumia diverses tasques, com ara cuinar, netejar, rentar la roba i tenir cura dels infants. Aquesta figura contrastava amb l'especialització del servei de les grans mansions. Tant als Estats Units com al Madrid de començament del segle XX es documenta la presència d'aquestes serventes encarregades del conjunt de les feines domèstiques.[14][10]

Normativa internacional sobre el treball domèstic

[modifica]

Normes de l'Organització Internacional del Treball (OIT)

[modifica]

La Organització Internacional del Treball (OIT) va adoptar, el 16 de juny de 2011, el Conveni núm. 189 i la Recomanació núm. 201 sobre les treballadores i els treballadors domèstics. Aquests instruments estableixen un marc internacional específic per protegir els drets laborals de les persones que treballen a les llars i millorar-ne les condicions de treball.[15]

Els dos instruments tenen una naturalesa jurídica diferent: el conveni estableix obligacions per als estats que el ratifiquen, mentre que la recomanació proporciona orientacions no vinculants per desenvolupar-ne l'aplicació i no està subjecta a ratificació.[16]

Conveni núm. 189

[modifica]

El Conveni núm. 189 sobre les treballadores i els treballadors domèstics defineix el treball domèstic com el que es fa en una llar o diverses llars, o per a aquestes, en el marc d'una relació laboral. N'exclou les activitats únicament ocasionals o esporàdiques que no constitueixen una ocupació professional. Va entrar en vigor el 5 de setembre de 2013 i, per a cada estat que el ratifica posteriorment, entra en vigor dotze mesos després del registre de la ratificació.[17][18]

Entre les garanties que preveu hi ha:

  • El respecte dels drets fonamentals en el treball, inclosos la llibertat sindical i la negociació col·lectiva, i la protecció contra els abusos, l'assetjament i la violència.
  • La informació comprensible i verificable sobre les condicions de treball, preferentment mitjançant un contracte escrit quan sigui possible.
  • La igualtat de tracte respecte de la jornada, les hores extraordinàries, les vacances pagades i els descansos, amb un descans setmanal mínim de 24 hores consecutives.
  • La cobertura del salari mínim, quan existeixi aquest règim, i la remuneració sense discriminació per raó de sexe.
  • La protecció de la seguretat i la salut laborals i l'accés a la seguretat social, inclosa la protecció de la maternitat, en condicions no menys favorables que les dels altres treballadors.[17]

Per a les persones que resideixen a la llar on treballen, el conveni preveu condicions de vida dignes i respecte de la privacitat. També reconeix el dret a conservar els documents d'identitat i de viatge i a sortir de la llar durant els descansos i les vacances. Els estats han d'establir mecanismes de reclamació, accés a la justícia i mesures d'inspecció que tinguin en compte les particularitats del treball dins dels domicilis.[15]

Recomanació núm. 201

[modifica]

La Recomanació núm. 201 sobre les treballadores i els treballadors domèstics complementa el conveni amb mesures pràctiques. Proposa, entre altres actuacions, contractes tipus gratuïts, el registre exacte de les hores treballades i dels períodes de disponibilitat, i mesures específiques de protecció per als treballadors menors de divuit anys.[19]

També recomana simplificar el pagament de les cotitzacions socials quan una persona treballa per a diversos ocupadors, prevenir els riscos laborals i establir serveis d'informació i assistència per als treballadors migrants. Aquestes orientacions inclouen allotjament d'urgència i mecanismes que facilitin les reclamacions fins i tot després de finalitzar la relació laboral.[15]

Feines domèstiques

[modifica]

Els treballadors domèstics tenen com a principal tasca tenir cura de la llar i els seus membres. Entre les tasques específiques hi ha el rentat, el planxat, la compra d'aliments, acompanyar el cap de la família als magatzems, cuinar aliments i la neteja de la casa. També fan mandats i passegen el gos de la família. Per a molts treballadors domèstics, una gran part de la seva tasca rau en la cura dels nens. Si hi ha persones grans o discapacitades a la casa, els treballadors domèstics també en tenen cura.

Condicions laborals

[modifica]

Contracte, Afiliació, alta i baixa a la seguretat social i règim laboral

[modifica]

És obligatòria la signatura del contracte de treball, alta i baixes a la seguretat social i realitzar les comunicacions als serveis nacionals corresponents. Així mateix, la finalització del contracte. Es considera relació laboral del servei de la llar familiar la que concerten l'ocupador (normalment el titular de la llar o el domicili) amb el treballador o empleat domèstic. Al contracte haurà de figurar si és indefinit a temps complet, indefinit a temps parcial, temporal a temps complet o temporal a temps parcial. Si no n'hi ha, el contracte de treball es presumeix concertat per temps indefinit i a jornada completa.

Cotització a la Seguretat Social i Salaris mínims

[modifica]

Depenent del país, s'estableixen unes cotitzacions relacionades amb el temps de treball i el salari corresponent que pot estar regulat.

Temps de treball

[modifica]

La jornada màxima setmanal de caràcter ordinari serà la que estableixi la legislació de cada país. Acostuma a ser una màxima de quaranta hores de treball efectiu. Els empleats de la llar tenen dret a un descans setmanal. El treballador té dret a tenir festes i permisos. El període de vacances anuals serà l'establert a cada país, sent la regla els trenta dies naturals, que es podrà fraccionar en dos o més períodes, si bé almenys un serà com a mínim de quinze dies naturals consecutius.

Assegurança de desocupació

[modifica]

La legislació de cada país ha d'establir la quantia de l'assegurança d'atur perquè els treballadors domèstics els pugui cobrar quan aquests finalitzin el contracte o siguin acomiadats tenint en compte el temps de cotització.

Treballadors interns: hostatge i uniforme

[modifica]

Històricament els treballadors domèstics vivien a les llars dels seus ocupadors. L'evolució social ha reduït en bona part aquesta circumstància que encara roman per tenir cura de gent gran, en grans mansions i en alguns països subdesenvolupats. Viure a casa de l'ocupador en principi facilitava sostre i aliments però, moltes vegades, es convertia en l'únic pagament o recompensa al treballador domèstic, sobretot quan eren nens o nenes o adolescents.

Als domicilis urbans les treballadores domèstiques internes han arribat a dormir a la cuina, a quarts sense finestra ni ventilació -destinats a altres fins- o en habitacles aliens a l'habitatge principal, normalment localitzats al soterrani o a l'àtic. Les condicions de treball de les treballadores internes, en molts casos, freguen l'esclavatge.

L'exigència que el treballador domèstic faci servir un uniforme o una altra indumentària específica per part de l'ocupador pot existir o no, segons el costum de cada país i de cada sector social. Si se'ls requereix uniforme, aquest és en general simple, i té orígens al segle XIX i començaments del segle xx. Les empleades en general usen un vestit de serventa, consistent en un vestit llarg, simple de color fosc i amb un davantal; o amb un conjunt de faldilla negra i brusa blanca o bé poden portar una bata i un davantal; i sabates negres. En el cas dels servents barons i majordoms consisteix en un vestit simple, amb una camisa blanca, de vegades amb una corbata, també poden portar una bata.

Treballadors domèstics a l'estat espanyol i a Catalunya

[modifica]

Actualment a l'estat espanyol hi ha 600.000 treballadors domèstics dels quals el 86,4% són dones i el 13,6% són homes. Pràcticament una tercera part no estan donades d'alta a la seguretat social (un 30,65%). De les que si ho estan, una mica més del 50% són estrangeres. De les que no cotitzen, el percentatge d'estrangeres encara és més gran, i viuen en condicions més vulnerables si estan en situació irregular.

Fins no fa tant no es considerava les empleades domèstiques part plenament integrada al mercat laboral, de fet, són objecte d'una diferent regulació, amb pitjors drets i prestacions, com ara l'accés al atur, les garanties davant de l'acomiadament, la cobertura de la situació de incapacitat laboral, el compliment d'horaris i temps de lliurament o la remuneració d'hores extraordinàries. Tot això depenent més de la bona voluntat de les famílies contractants que d'un sistema de drets. Per a moltes les condicions de treball presenten moltes mancançes i queden fora de l'acció general de la Inspecció de Treball. Dos dels conflictes més greus que afronten aquestes treballadores, i que són part de les principals reivindicacions de les associacions del col·lectiu, són la manca de reconeixement de malalties professionals i la desprotecció davant de comportaments d'assetjament sexual.[20]


Pel que fa a Catalunya hi ha 80.000 treballadors domèstics i 24.000 ho fan sense contracte de treball. El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, va quantificar que el sou mitjà en aquesta professió era el 2021 de 858 euros bruts al mes, gairebé un 60% inferior al sou mitjà entre la resta de treballadors i per sota del salari mínim interprofessional (965 euros, en 14 pagues). Un 50% d'aquests treballadors/es han nascut a l'estranger[21]

Tipus de treballadors domèstics

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «8.1 Definición del trabajo doméstico» (en castellà), 21-12-2016. [Consulta: 31 agost 2021].
  2. ↑ «Who are domestic workers ?» (en anglès), 05-04-2013. [Consulta: 31 agost 2021].
  3. ↑ «Domestic Worker Definition | US Immigration Glossary». [Consulta: 31 agost 2021].
  4. ↑ «What does domestic worker mean?». [Consulta: 31 agost 2021].
  5. 1 2 Oficina Internacional del Treball. Trabajo decente para los trabajadores domésticos (en castellà). Ginebra: Oficina Internacional del Treball, 2009, p. 5 (Conferencia Internacional del Trabajo, 99.ª reunión, 2010. Informe IV (1)). ISBN 978-92-2-321885-0.
  6. ↑ Oficina Internacional del Treball. Trabajo decente para los trabajadores domésticos (PDF) (en castellà). Ginebra: Oficina Internacional del Treball, 2010 (Conferencia Internacional del Trabajo, 99.ª reunión, 2010. Informe IV (2)). ISBN 978-92-2-321888-1.
  7. ↑ Ramírez, Bertha Teresa «Necesario, liberar a la mujer de la carga del trabajo doméstico» (en castellà). La Jornada, 23-07-2012, p. 35 [Consulta: 23 juliol 2012].
  8. ↑ Oelz, Martin. Remuneración en el trabajo doméstico (PDF) (en castellà). Ginebra: Oficina Internacional del Treball, 2011 (Trabajo doméstico. Nota de información 1).
  9. ↑ «The Hidden Stories of Household Staff» (en anglès). English Heritage. [Consulta: 5 octubre 2026].
  10. 1 2 Díaz Simón, Luis. «El servicio doméstico: vector de la inmigración femenina a Madrid (1900-1930)». A: As cidades na História: População. Cidade Industrial (en castellà). IV. Guimarães: Câmara Municipal de Guimarães, 2013, p. 217–235.
  11. ↑ «Servant’s uniform» (en anglès). Tees Valley Museums. [Consulta: 5 octubre 2026].
  12. ↑ Stobart, Jon. «What were Georgian and Victorian servants’ rooms like?» (en anglès). National Trust. [Consulta: 5 octubre 2026].
  13. ↑ «The Servants» (en anglès). Friends of Mills at Staatsburgh. [Consulta: 5 octubre 2026].
  14. ↑ «Back Stairs at Brucemore: Life as Servants in Early 20th-Century America, a Teaching with Historic Places lesson plan» (en anglès). National Park Service. [Consulta: 5 octubre 2026].
  15. 1 2 3 Organització Internacional del Treball. Un trabajo decente para las trabajadoras y los trabajadores domésticos. Convenio 189. Recomendación 201 (PDF) (en castellà). Ginebra: Oficina Internacional del Treball, 2011. ISBN 978-92-2-325272-4.
  16. ↑ «Convenios, protocolos y recomendaciones» (en castellà). Organització Internacional del Treball. [Consulta: 5 octubre 2026].
  17. 1 2 «C189 - Convenio sobre las trabajadoras y los trabajadores domésticos, 2011 (núm. 189)» (en castellà). NORMLEX. Organització Internacional del Treball, 16-06-2011.
  18. ↑ «Landmark treaty for domestic workers comes into force» (en anglès). Organització Internacional del Treball, 05-09-2013. [Consulta: 5 octubre 2026].
  19. ↑ «R201 - Recomendación sobre las trabajadoras y los trabajadores domésticos, 2011 (núm. 201)» (en castellà). NORMLEX. Organització Internacional del Treball, 16-06-2011.
  20. ↑ «Treballadors/es domèstiques a Espanya». [Consulta: 22 octubre 2023].
  21. ↑ Ubieto, Gabriel. «El 30% de las empleadas del hogar en Catalunya trabajan 'en B'» (en castellà), 08-01-2023. [Consulta: 21 octubre 2023].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Treballador domèstic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Treballador_domèstic&oldid=38914389»