Meteorit Chassigny
| Tipus | chassignita |
|---|---|
| Data de descobriment | 3 octubre 1815 |
| Epònim | Chassigny |
Chassigny és un meteorit marcià que va caure el 3 d'octubre de 1815, aproximadament a les 8:00 del matí, a Chassigny, al nord-est de França.[1][2] Chassigny és el meteorit que dóna nom a les chassignites i el que dona la "C" al nom del grup SNC de meteorits. Chassigny és una cúmul d'olivina (dunita). Està composta gairebé en la seva totalitat per olivina amb piroxè, feldespat i òxids intercúmuls. Va ser l'única chassignita coneguda fins que es va trobar la NWA2737 al Sàhara marroquí, al nord-oest d'Àfrica.[3]

Chassigny és particularment important perquè, a diferència de la majoria de les SNC, la seva composició de gasos nobles difereix de la de l'actual atmosfera marciana. Aquestes diferències es deuen presumiblement a la seva naturalesa cumulativa (derivada del mantell).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «The circumstances of the Chassigny meteorite shower». [Consulta: 8 setembre 2026].
- ↑ «The Chassigny Meteorite». [Consulta: 8 setembre 2026].
- ↑ «The Diderot Meteorite, the second chassignite». [Consulta: 8 setembre 2026].
- ↑ «Naturhistorisches Museum Wien - Meteorites». [Consulta: 8 setembre 2026].
- ↑ «Mars Meteorite Compendium: Chassigny». [Consulta: 8 setembre 2026].