Túrau
| Тураў (be) Тꙋроѵ (cu)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat de surbodinància de raion | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Belarús | |||
| Òblast | província de Hòmiel | |||
| Raion | Districte de Jitkavitski | |||
| Capital de | Principat de Turaŭ i Pinsk (988–1340) Turaŭski rajon (1924–1962) Turaŭski miestačkovy saviet (1924–1938) Turaŭski pasialkovy saviet (1938–2004) | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.726 (2026) (499,24 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 5,46029 km² | |||
| Altitud | 125 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 247980 | |||
| Prefix telefònic | 2353 | |||
| Lloc web | zhitkovichi.gov.by… | |||
Túrau o Turaw (belarús Ту́раў, rus Ту́ров (Túrov), polonès Turów) és una ciutat al districte de Žytkavičy o Zhytkavitxy Raion de la província de Hómiel de Belarús. Segons el cens del 2002 tenia 3.200 habitants.
Història
[modifica]Tradicionalment, la ciutat ha estat capital del poble eslau dels dregovitxos, que vivien al sud de Belarús, a la zona del Prípiat, ocupant Polèsia i el centre del país.
El Principat de Turaŭ fou esmenat per primer cop el 980. Fou fundat per Iaropolk I (1078-1087), fill d'Iziaslav de Nóvgorod i Kíev, qui independitzarà el principat fins al 1223. El 1014 Sviatopolk Uladzdimirovitx, governador de Turaŭ, dominava el Prípiat i Kíev, i el seu germà Sviatoslav, tot el país dels dregovitxos.
Del 1015 al 1019 esdevingué rei de Kíev i instaura les vece a les principals ciutats del país, com Hrodno, fundada el 1183. Tanmateix, el 1054 Iziaslav de Kíev ocupà el tron de Turaŭ, Pinsk i el país dels dregovitxos, fins que el 1132 Uladzdimir Monomakh el tornà a incorporar a Kíev. En el segle xii restà sota govern del bisbe Kirill (1130-1182), i finalment fou incorporat a Lituània per Hedymin. Fou destruïda pels tàtars el 1502 i el 1521. Va passar a formar part de les possessions de la família Ostrogski i va perdre tot l'antic esplendor. Finalment, quan es va produir la Segona Partició de Polònia el 1793, va passar a Rússia.
