6 de maig
| << | Maig 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs. Queden 239 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 2000 - València: s'hi celebra la primera trobada de regidors dels Països Catalans.
- 2006 - La Viquipèdia en català arriba als 30.000 articles.
- Resta del món
- 1527 - Es va produir el saqueig de Roma per part de les tropes espanyoles i alemanyes de Carles I d'Espanya, que va marcar la victòria del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac.
- 1757 - Praga (República Txeca): l'exèrcit de Prússia va guanyar a l'exèrcit del Sacre Imperi en la Batalla de Praga en el curs de la Guerra dels Set Anys.
- 1864 - Final de la batalla de Wilderness.[1]
- 1882:
- El governador d'Irlanda, Frederick Cavendish, i el vesgovenador Thomas Burke, foren assassinats a ganivetades a Phoenix Park (Dublín) pels Irish National Invincibles.
- El Congrés dels Estats Units vota la Llei d'exclusió dels xinesos.[2] Aquesta llei no serà derogada fins al 1943.
- 1889 - Inauguració de l'Exposició Universal de París. La Torre Eiffel esdevé un dels símbols de la mostra i, per extensió, de la ciutat.
- 1937 - Desastre del Hindenburg, dirigible alemany que es va incendiar quan intentava aterrar a Lakehurst, Nova Jersey. Van morir-hi 36 persones.
- 1940 - John Steinbeck rep el premi Pulitzer per la seva novel·la The Grapes of Wrath (El raïm de la ira).
- 1941- En l'URSS, Stalin és nomenat president del Consell de Comisaris de Poble.
- 1994 - La reina Elisabet i el president François Mitterrand inauguren oficialment l'Eurotúnel.[3]
- 2002 - Pim Fortuyn és assassinat a Hilversum (Holanda del Nord).
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1817 - Reus, Baix Camp: Josep Maria Pàmies Juncosa, polític català, alcalde de Reus en diverses ocasions (m. 1881).
- 1822 - Barcelona, Barcelonès: Antoni Comella i Calsina, compositor, director i instrumentista català.
- 1845 - Santa Cruz de Tenerife, Espanya: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (m. 1924).[4]
- 1870 - Barcelona, Barcelonès: Pere Coromines i Montanya, escriptor, polític i economista català (m. 1939).[5]
- 1889 - Barcelona: Graziella Pareto, una de les tres grans sopranos coloratura barceloneses de la seva època (m. 1973).[6]
- 1903 - Inca, Mallorca: Gabriel Buades i Pons, anarcosindicalista i pacifista mallorquí (m. 1938).
- 1918 - Palamós, Baix Empordà: Lluís Figa i Faura, advocat i jurista català (m. 1996).[7]
- 1920 - Cervera, Segarra: Joan Salat i Tarrats, paer en cap de Cervera durant vint-i-sis anys (m. 2008).
- 1937 - Barcelona: Maria Bofill, ceramista catalana (m. 2021).[8]
- 1952 - Barcelona: Tònia Passola i Vidal, poeta catalana.
- 1959 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Rosa Andreu, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.[9]
- 1961 - Figueres, Alt Empordà: Roser Llop Florí, jugadora de basquetbol catalana (m. 2011).[10]
- 1974 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat: Clara Segura i Crespo, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.[11]
- Resta del món
- 1501 - Montefano, Estats Pontificis: Papa Marcel II (m. 1555)[12]
- 1574 - Roma, Estats Pontificis: Innocenci X, papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655 (m. 1655).[13]
- 1714 - Gelsdorf, prop de Bonn: Anton Raaff, tenor alemany (m. 1797).[14]
- 1856 - Freiberg, Moràvia: Sigmund Freud, neuròleg austríac (m. 1939).[15]
- 1868 - Tsàrskoie Seló, Rússia: Nicolau II, darrer tsar de Rússia (m. 1918).[16]
- 1871 - Cherbourg, França: François Auguste Victor Grignard, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (m. 1935).[17]
- 1872 - Annapolis Junction, Maryland, Estats Units: William Bowie, geodèsic estatunidenc (m. 1940).[18]
- 1889 - Wanstead (Regne Unit): Stanley Morison, dissenyador gràfic (m. 1967).[19]
- 1893 - Tui, Pontevedra, Galícia: José Calvo Sotelo, polític espanyol (m. 1936).[20]
- 1902 - Waterford, Estats Units: Ethelda Bleibtrey, nedadora nord-americana, guanyadora de tres medalles olímpiques d'or (m. 1978).
- 1904 - Jämshög, Blekinge (Suècia): Harry Martinson, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1978).[21]
- 1906 - Dresden: Wera Meyer-Waldeck, arquitecta alemanya, alumna de la Bauhaus.[22]
- 1913 - Londres, Regne Unit: Stewart Granger, actor britànic i estatunidenc.
- 1915 - Kenosha, Wisconsin, Estats Units: Orson Welles, director, actor i guionista estatunidenc.
- 1924 - Bermeo, Biscaia: Néstor Basterretxea, escultor, pintor i director de cinema basc (m. 2014).[23]
- 1929 - Sidney, Ohio (EUA): Paul Christian Lauterbur, químic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2003 (m. 2007).[24]
- 1931 - San Carlos Centro, Santa Fe, Argentina: Clarice Pignalberi de Hassan, limnòloga i biòloga argentina (m. 1993).
- 1944 - Torí: Elena Baggiore, soprano italiana, considerada una de les sopranos italianes més importants.
- 1947 - Nova York: Martha Nussbaum, filòsofa estatunidenca especialitzada en filosofia antiga.[25]
- 1949 - Lilla, Nord, França: Thérèse Liotard, actriu francesa.
- 1953 - Edimburg (Escòcia): Tony Blair, advocat, Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007).[26]
- 1958 - Madrid, Espanya: Lolita o Lolita Flores, nom artístic de Dolores González Flores, cantant i actriu espanyola d'origen gitano.
- 1959 - Monforte de Lemos, província de Lugo, Espanya: Júlia Otero Pérez, periodista catalana nascuda a Galícia.
- 1961 - Lexington (Kentucky), Estats Units: George Clooney, actor, director i productor estatunidenc.
- 1963 - Milà: Alessandra Ferri, ballarina italiana considerada la més gran ballarina italiana des de Carla Fracci.[27]
- 1966 - Madrid: Marta Belaustegui, actriu espanyola; ha estat directora del festival de Cinema 'Mujeres en Dirección', de Conca.
- 1971 - Fene: Yolanda Díaz Pérez, advocada i política gallega, Ministra de Treball del govern espanyol al 2020.[28]
- 1972 - Monròvia: Mae Azango, periodista de Libèria coneguda pels reportatges sobre mutilacions genitals femenines, que combat.
- 1983 - Jazueiro, Brasil: Daniel Alves, jugador de futbol
- Ficció
- 1946: Gordon Gekko és un empresari el principal antagonista de les pel·lícules Wall Street i Wall Street 2
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1540 - Bruges: Joan Lluís Vives i March, destacat humanista i filòsof valencià del Renaixement (48 anys).
- 1691, Palma, Mallorca: Caterina Tarongí, jueva cremada viva per la Inquisició.[29]
- 1969 - Sabadell: Francesc Casañas i Riera, industrial corder i fotògraf català.
- 1990 - Martorell: Jaime Montaña Pascual, ciclista català.
- 1992 - Igualada, Anoia: Albert Vives i Mir, sacerdot, poeta i músic català (84 anys).
- 1996 - Barcelona: Manuel Buj García, futbolista català (86 anys).
- 1998:
- Oxford, Regne Unit: Joan Gili i Serra, editor, llibreter, traductor i bibliòfil català (90/91 anys).[30]
- Barcelona: Joan Casals i Noguera, empresari i articulista català (72 anys).
- 2010 - Barcelona: Pilar Espuña i Domènech, activista feminista i militant obrera cristiana (81 anys).[31]
- Resta del món
- 1714, París: Philippe Grandjean, tipògraf (47/48 anys).[32]
- 1782, Berlínː Christine Kirch, astrònoma alemanya (n. ca. 1696).[33]
- 1824, Milà: Rosa Morandi, soprano italiana de renom (n. 1782).[34]
- 1909, París: Fanny Cerrito, ballarina i coreògrafa italiana (n. 1817).[35]
- 1910, Palau de Buckingham, Regne Unit: Eduard VII, rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (68 anys).[36]
- 1919, Chittenango, Estat de Nova York, EUA: Lyman Frank Baum, escriptor estatunidenc. Escriptor del llibre El meravellós màgic d'Oz (62 anys).[37]
- 1920, París: Hortense Schneider, cantant francesa d'opereta, del Segon Imperi.[38]
- 1947, Winter Park, Floridaː Louise Homer, contralt estatunidenca (n. 1871).[39]
- 1949, Niça, França: Maurice Maeterlinck, dramaturg i poeta belga, Premi Nobel de Literatura de l'any 1911 (86 anys).[40]
- 1950, Oxford, Regne Unit: Agnes Smedley, periodista, escriptora i feminista americana (58 anys).[41]
- 1952, Països Baixos: Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana (81 anys).[42]
- 1971, Berlín: Helene Weigel, actriu i directora del Berliner Ensemble (70 anys).[43]
- 1975, Viena, Àustria: József Mindszenty, eclesiàstic hongarès, de veritable nom József Pehm. Es distingí com a enemic acèrrim del comunisme, i s'oposà als feixistes del grup Creu Fletxada (83 anys).[44]
- 1980, Santiago, Xile: María Luisa Bombal, escriptora xilena (69 anys).[45]
- 1990, Deering, Nou Hampshireː Lotte Jacobi, fotògrafa de retrats i fotoperiodista.[46]
- 1992, París: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya (90 anys).[47]
- 2006, Shrewsbury, Massachusetts: Lillian Asplund, una de les tres últimes supervivents de l'enfonsament del Titanic (n. 1906).[48]
- 2014, Viena: Maria Lassnig, artista austríaca, coneguda pels seus autoretrats.[49]
- 2016, Santiago de Xile: Margot Honecker, política alemanya, ministra d'Educació de l'RDA (89 anys).[50]
- 2024 - Neuilly-sur-Seine: Bernard Pivot, periodista i escriptor francès (n. 1935).[51]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Santa Fotina, la Samaritana.
- Sant Evodi d'Antioquia i Luci de Cirene, dos dels Setanta deixebles.
- Sant Joan de Biclar, bisbe de Girona.
- Sant Joan ante Portam Latinam, patró dels impressors.
- Sant Eadberht de Lindisfarne, monjo.
- Petronax, monjo; servent de Déu.
- József Mindszenty, bisbe.
- Hıdırellez, antiga festa turca d'origen pre-islàmic que celebra l'arribada de la primavera.
Referències
[modifica]- ↑ «Battle of the Wilderness | Summary» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Chinese Exclusion Act of 1882» (en anglès). immigrants.harpweek.com. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «BBC on this day 6 May». BBC [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Àngel Guimerà i Jorge | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Pere Coromines i Montanya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Engràcia Pareto i Homs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Lluís Figa i Faura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Maria Bofill, ceràmica. Catálogo, pàg. 27.
- ↑ «Rosa Andreu». [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Roser Llop Florí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Clara Segura i Crespo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «MARCELLO II, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «INNOCENZO X, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-25. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Anton Raaff | German opera singer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Sigmund Freud | Biography, Theories, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Nicholas II | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1912» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «William Bowie | American geodesist» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Stanley Morison | English typographer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «José Calvo Sotelo». Diccionario biográfico español. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1974» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Hervás y Heras, Josenia «Vivir… así (So… Wohnen). Wera Meyer Waldeck como parte de una red de arquitectas implicadas en la forma de habitar». ASTRÁGALO Nº 33-34, 9-2023, pàg. 99. ISSN: 2469-0503.
- ↑ «Néstor Basterretxea Arzadun». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2003» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Martha C. Nussbaum | Planeta de Libros» (en espanyol europeu). [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «Tony Blair | Biography, Facts, & Prime Minister» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Fèrri, Alessandra nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-11-06. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Nace Yolanda Díaz Pérez, abogada laborista y política | E&J» (en castellà). Economist & Jurist, 06-05-2023. [Consulta: 5 abril 2026].
- ↑ «Homenaje en Mallorca a Caterina Tarongí, asesinada en un Auto de Fe por la Inquisición» (en castellà). eSefarad. [Consulta: 5 abril 2026].
- ↑ «Joan Gili i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «El Turó de la Peira estrena el nom dels Jardins de Pilar Espuña». NouBarris.Net. Ajuntament de Barcelona, 10-06-2022. [Consulta: 27 març 2025].
- ↑ «Philippe Grandjean | French engraver» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Trimble, Virginia; Williams, Thomas R.; Bracher, Katherine; Jarrell, Richard; Marché, Jordan D.. Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007-09-18, p. 637-638. ISBN 978-0-387-30400-7.
- ↑ Lora, Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].
- ↑ París, Carmen; Bayo, Javier. «Cerrito, Fanny (1817-1909)». MCNBiografias.com. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ Bentley-Cranch, Dana. Edward VII: Image of an Era 1841–1910 (en anglès). Londres: Her Majesty's Stationery Office, 1992, p. 151. ISBN 978-0-11-290508-0.
- ↑ «L. Frank Baum | American author» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Mirassou, Dominique. «La bordelaise Hortense Schneider, Diva à la voix d'or et Muse d'Offenbach...» (en francès). Bordeaux Gazette, 11-03-2021. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Louise Homer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1911» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Agnes Smedley | American journalist and writer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Maria Montessori». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Helene Weigel» (en anglès). Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «María Luisa Bombal». Encyclopædia Britannica, 04-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Lotte Jacobi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Marlene Dietrich». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Lillian Gertrud Asplund (1906-2006)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Maria Lassnig | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Honecker, Margot» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Boix, Arnau. «Mor als 89 anys el periodista i escriptor francès Bernard Pivot», 07-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:6 de maig.