8 de maig
| << | Maig 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden dos-cents trenta-set dies per finalitzar l'any.
A molts països europeus, el 8 de maig és una festa nacional o dia commemoratiu (Dia de la Victòria a Europa), ja que aquest dia de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1063 - Graus, batalla de Graus: les tropes de Ramir I d'Aragó ataquen la ciutat que formava part de la Taifa de Saragossa en el marc de la Conquesta d'al-Àndalus. Ramir mor a la batalla.[1]
- 1707 - València: les tropes filipistes ocupen la ciutat.
- 1870 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric La Campana de Gràcia, que s'edità durant més de 64 anys.[2]
- 1879 - Barcelona: S'estrena al Teatre Novetats Gal·la Placídia, d'Àngel Guimerà.[3]
- 1924 - Barcelona: S'inaugura la llibreria Catalònia, a la plaça de Catalunya, número 17.[4]
- 1914 - Barcelona: obre l'Escola del Bosc a Montjuïc, dirigida per Rosa Sensat.[5]
- 1980 - Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 1983 - Primeres eleccions autonòmiques al País Valencià[6] i les Illes Balears.[7]
- 1984 - Barcelona: el doctor Caralps fa el primer trasplantament cardíac amb èxit d'Espanya a l'Hospital de Sant Pau.[8]
- 2004 - Barcelona: S'inaugura oficialment el Fòrum Universal de les Cultures.[9]
- Resta del món
- 589 - Comença el III Concili de Toledo, amb el que el regne visigot es va convertir al catolicisme.[10]
- 1360 - Signatura del tractat de Brétigny entre França i Anglaterra, en el si de la Guerra dels Cent Anys.[11]
- 1541 - L'expedició d'Hernando de Soto descobreix el riu Mississipi.[12]
- 1701 - Les Corts de Castella reconeixen Felip V d'Espanya com a rei[13]
- 1781 - Pensacola (Florida, EUA): Els espanyols guanyen la Batalla de Pensacola que acabarà amb la reconquesta de les Florides.
- 1916 - Presó de Kilmainham, Dublín: Éamonn Ceannt, Michael Mallin, Sean Heuston i Conn Colbert són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
- 1945
- Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel signa davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior).
- Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya en la Segona Guerra Mundial.
- A les 23:01 CET, entra en vigor la rendició incondicional d'Alemanya.
- Setif, Algèria: massacres de Setif, Guelma i Kherrata, disturbis i assassinats.
- 1997 - Es detecta l'esclat de raigs gamma GRB 970508, el primer a poder-se'n determinar l'origen.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1671 - Barcelona: Pere Serra i Postius, historiador barceloní (m 1748).[14]
- 1837 - Madrid: Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, periodista i polític català (m. 1902).
- 1868 - Reus (Baix Camp): Frederic Manaut, polític i enginyer francès nascut a Catalunya (m. 1944).
- 1872 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Rafael Patxot i Jubert, meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català (m. 1964).[15]
- 1882 - Berga (Berguedà): Ramon Vinyes i Cluet, escriptor d'obres de teatre, poesia i contes (m. 1952).[16]
- 1902 - Barcelona: Josep Buch i Parera, excursionista, historiador local i arxiver català (m. 1991).
- 1905 - Tarragona: Josep Maria Monravà i López, arquitecte català (m. 1999).
- 1912 - Castellar del Vallès: Joan Blanquer i Panadès, director de cinema amateur (m. 2002).
- 1940 - Sant Boi de Llobregat: Pilar Ferran Hernández, assistenta social i política catalana.
- 1951 - Manresa (Bages): Jordi Marsal i Muntalà, filòsof i polític català.
- 1952 - Sant Pol de Mar, Maresme: Carme Ruscalleda, cuinera catalana.[17]
- 1964 - Palma: Benjamí Villoslada, informàtic, empresari i divulgador tecnològic mallorquí.
- 1970 - Lleida: Laura Castel i Fort, llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, funcionària i política catalana, ha estat senadora.
- 1984 - Olot: Jennifer Pareja, jugadora de waterpolo catalana, reconeguda l'any 2013 com a «Millor Waterpolista del Món».[18]
- Resta del món
- 1663 - Amersfoort: Maria Withoos, pintora neerlandesa de l'Edat d'Or neerlandesa (m. després de 1699).[19]
- 1705 - Rio de Janeiro, (Brasil): Antônio José da Silva, dramaturg brasiler conegut com a O Judeu («el jueu»)(m. 1739).[20]
- 1828 - Ginebra, Suïssa: Jean Henri Dunant, home de negocis i activista amb iniciatives humanitàries, Premi Nobel de la Pau el 1901 (m. 1910).[21]
- 1857 - Màlaga: Trinidad Huertas Cuenca, La Cuenca, bailaora i guitarrista de flamenc (m. 1890).[22]
- 1875 - Aken, Saxònia-Anhalt, Alemanya: Emilie Winkelmann, primera arquitecta alemanya.[23]
- 1884 - Lamar (Missouri), Estats Units: Harry S. Truman, polític estatunidenc, 33è President dels Estats Units (m. 1972)[24]
- 1899 - Viena, Imperi Austrohongarès: Friedrich Hayek, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974 (m. 1992).[25]
- 1902 - Ainay-le-Château, França: André Lwoff, microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1994).[26]
- 1904 - Zamora: Amparo Barayón, anarquista espanyola, afusellada durant la Guerra Civil.[27]
- 1910 - Atlanta: Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (m. 1981).[28]
- 1920 - Nova York, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc destacat en l'àmbit cinematogràfic (m.1996).[29]
- 1923 - Tessala, Algèria: Cheikha Remitti, cantant algeriana de música raï (m. 2006).[30]
- 1925 - Kivure, Tanzània: Ali Hassan Mwinyi, advocat i polític tanzà, va ser president del seu país entre 1985 i 1995.[24]
- 1937 - Caracas, Veneçuela: Lolita Aniyar de Castro política, advocada penalista i criminòloga.
- 1938 - Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud, dibuixant de còmics i il·lustrador francès (m. 2012).[31]
- 1947 -
- Cheltenham, Gloucestershire: Felicity Lott, soprano anglesa.
- Chicago, Illinois (EUA): Howard Robert Horvitz, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.[32]
- 1950 - Riga, Letònia: Tatjana Ždanoka, matemàtica i política letona d'origen jueu, eurodiputada al Parlament Europeu.[33]
- 1956 - Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana.[34]
- 1959 - Ystrad-Rhondda, Gal·les: Jill Evans, política gal·lesa, que ha estat eurodiputada.[35]
- 1961 -
- Nova York, Nova York, EUA: Bill de Blasio, alcalde de Nova York.
- Schwerin, RDA: Andrea Pollack, nedadora alemanya guanyadora de sis medalles olímpiques (m. 2019).[36]
- 1963 - Versalles, França: Michel Gondry, director de cinema i de vídeos musicals francès.
- 1964 - Los Angeles, Califòrnia: Melissa Gilbert, actriu estatunidenca, escriptora i productora, coneguda pel paper de Laura Ingalls
- 1966 - Madrid: Marta Sánchez López, cantant i compositora de música pop madrilenya d'origen gallec.
- 1970 -
- Mont-real, Quebec (Canadà): Naomi Klein, periodista, escriptora, activista política i directora de cinema quebequesa.
- Xixón, Espanya: Luis Enrique, futbolista i entrenador asturià.
- 1992 - Londres, Anglaterra: Ana Mulvoy Ten, actriu espanyola/anglesa.[37]
- 2003 - Rabat, Marroc: Mulai Hassan, príncep hereu del Marroc.[38]
Necrològiques
[modifica]Països Catalans
[modifica]- 1063 - Graus: Ramir I d'Aragó, rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb mor a conseqüència del setge de Graus fet pels exèrcits cristians contra la Taifa de Saragossa.[39]
- 1901 - Barcelona: Lluís Góngora i Joanicó, metge, forense, acadèmic i ateneista català (n. 1834).
- 1910 - Barcelona: Joan Coll i Pujol, advocat i polític català (n. 1842).[40]
- 1926 - Barcelona: Josep Collaso i Gil, polític i filantrop català (n. 1857).[41]
- 1933 - Pau, Occitània: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (n. 1873).[42]
- 1956 - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana (n. 1872).[43]
- 1958 - Madrid, Espanya: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (n. 1904).[44]
- 1963 - Els Monjos, Alt Penedès: Palmira Jaquetti i Isant, poeta, folklorista i compositora catalana (n. 1895).[45]
- 2013 - Lleida: Leonor Pedrico Serradell, fotògrafa pionera i primera fotoperiodista de les terres de Lleida (n. 1951).[46]
- 2014 - Barcelona: Mercedes Salisachs i Roviralta, escriptora catalana que escrivia en castellà (n. 1916).[47]
- 2021 - Sabadellː Lluís Casanovas i Riera, capellà i sindicalista (n. 1944).[48]
Resta del món
[modifica]- 535 - Roma, Regne dels Ostrogots: papa Joan II (n. c. 470).[49]
- 1079 - Cracòvia: Estanislau de Cracòvia, bisbe de Cracòvia, sant per l'Església catòlica (n. aprox. 1030).[50]
- 1794 - Antoine Laurent Lavoisier, químic francès (n. 1743).[51]
- 1819 - Kailua-Kona, Hawaii: Kamehameha I, rei de Hawaii (n. 1758).[52]
- 1873 - Avinyó, Provença: John Stuart Mill, filòsof i economista anglès (n. 1806).[53]
- 1880 - Croisset, França: Gustave Flaubert, escriptor francès (n. 1821).[54]
- 1891 - Londres: Helena Blavatsky, fundadora de la Societat Teosòfica i de la teosofia (n. 1831).[55]
- 1893 - Brussel·les: Adèle Kindt, pintora belga (n. 1804).[56]
- 1910 - Perusa: Vittoria Aganoor, poeta italiana d'ascendència armènia (n. 1855).[57]
- 1918 - Tribschen: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges.
- 1933 - Tel-Aviv: Karla Grosch, ballarina alemanya, professora a la Bauhaus (n. 1904).[58]
- 1951 - Harvey, Illinois (EUA): Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (n. 1876).[59]
- 1953 - Delmenhorst: Anna Rüling, periodista alemanya, de les primeres activistes en favor dels drets de les dones lesbianes (n. 1880).[60]
- 1988 - Carmel, Califòrnia: Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (n. 1907).[61]
- 1990 - Venècia, Vèneto, Itàlia: Luigi Nono, compositor Italià (n. 1924).[62]
- 2005 - Nimes (França): Jean Carrière, productor de ràdio i televisió,crític musical i escriptor. Premi Goncourt de l'any 1972 per la seva novel·la "L'Epervier de Maheux" (n. 1928)
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Víctor de Mauritània, màrtir; Bonifaci IV i Benet II, papes; Ida de Nivelles, vídua i religiosa; Mare de Déu del Roser; aparició de Sant Miquel arcàngel a Monte Gargano.
- Commemoració: Dia Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, en honor d'aquest moviment humanitari internacional.
Referències
[modifica]- ↑ Fernández, José María Mínguez. La España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones : en busca de una frágil unidad (en castellà). Editorial NEREA, 2004, p. 201. ISBN 978-84-89569-72-0.
- ↑ «La Campana de Gràcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Rius Xirgu, Xavier. «Àngel Guimerà». Margarida Xirgu. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Lletget López, Isabel «Memòries de la família Lletget i Lòpez (1872-1942)». Biblio 3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol.XII, nº 718. Universitat de Barcelona, 20-04-2007. ISSN: 1138-9796.
- ↑ Carnicer, Alonso; Grimal, Sara. «Cent anys de l'Escola del Bosc, la primera escola municipal de Barcelona». 324cat, 03-05-2014. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Elecciones a las Corts Valencianes». Junta Electoral Central. [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑ «Elecciones al Parlamento de Illes Balears». Junta Electoral Central. [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑ «José María Caralps: "Ni un solo cirujano cardiaco de España llamó al hospital para felicitarnos por el trasplante"». Societat Espanyola de Cardiologia. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ «El Rey inaugura hoy el Fórum, sin himnos y al final con banderas». Cadena SER, 08-05-2004 [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Synodus Toletana tertia» (en llatí). Benedictus Levita. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Traité de Brétigny» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Morison, Samuel. The European Discovery of America: The Southern Voyages, 1492–1616 (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1974, p. 525. ISBN 978-0195082722.
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia general de España y América (en castellà). Ediciones Rialp, 1984, p. 340. ISBN 8432121061.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Pere Serra i Postius | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Rafael Patxot i Jubert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ramon Vinyes i Cluet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Carme Ruscalleda i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «Jénnifer Pareja Lisalde | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ Huiskamp, Marloes. «Withoos, Maria (1663-na 1699)» (en dutch). Resources. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 17-09-2019. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Antônio José da Silva | Portuguese writer» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Ríos Ruiz, Manuel. «Trinidad Huertas Cuenca» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Emilie Winkelmann» (en ge). FrauenOrte im Land Brandenburg. [Consulta: 30 juny 2021].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Barayón, Amparo (1904-1936)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura - Govern d'Espanya. Arxivat de l'original el 2024-06-21. [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ «Mary Lou Williams». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Saul Bass | Biography, Designs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Denselow, Robin «Cheikha Rimitti» (en anglès). The Guardian, 17-05-2006. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraud connu également sous le pseudonyme de Moebius» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «9ª legislatura | Tatjana ŽDANOKA» (en castellà). Parlament Europeu, 08-05-1950. [Consulta: 1r abril 2025].
- ↑ «Comencini, Cristina nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «9th parliamentary term | Jill EVANS» (en anglès). European Parliament, 08-05-1959. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ Ross, Andy. «Passages: Olympic Gold Medalist Andrea Pollack Passes Away from Cancer» (en anglès). Swimming World, 18-03-2019. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Ana Mulvoy-Ten» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Le prince héritier Moulay El Hassan souffle sa 12ème bougie» (en francès). Le 360, 08-05-2015. [Consulta: 21 agost 2023].
- ↑ Palenzuela, Vicente A. Alvarez. Historia de España de la Edad Media (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2002, p. 263. ISBN 978-84-344-6668-5.
- ↑ «Joan Coll i Pujol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Josep Collaso i Gil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Güell, Carmen, La pintora de los Güell, La Vanguardia, 18 dd març del 2017z cultura(s), pàgina 16.
- ↑ «Isabel Güell i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Bernat Artola i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Biografia Leonor Pedrico». Premi de fotografia feminista Leonor Pedrico, 01-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Mercè Salisachs i Roviralta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Mor l'històric sindicalista Lluís Casanovas». Vila Press, 10-05-2021. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Joan II». Enciclopèdia catalana. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Estanislau de Cracòvia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine Laurent de Lavoisier» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Kamehameha I | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gustave Flaubert» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «8 de maig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Adèle Kindt» (en neerlandès). RKD – Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis, 01-12-1993; Última modificació: 27-03-2023. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «Karla Grosch» (en anglès). Grand Tour of Modernism. Bauhaus Kooperation. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Anna Rueling (Rüling): 100 Years of Lesbian Activism: Speech of the First Known Lesbian Activist». Urania Manuscripts. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Robert A. Heinlein | American author» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Luigi Nono». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de maig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de maig